companyia
1 1 f. [LC] Presència d'una persona vora una altra perquè no estigui sola. La vostra companyia m'és molt agradable. Oferir la seva companyia a algú. Estar, anar, en companyia d'algú. Deixar la companyia d'algú.
1 2 [LC] fer companyia a ) Estar prop d'un altre perquè no estigui sol. Mentre serem fora, fes companyia a l'avi.
1 2 [LC] fer companyia b ) per ext. Diu que fuma perquè el cigar li fa companyia.
1 2 [LC] fer companyia c ) per ext. Tenir la mateixa opinió que una altra persona.
2 1 f. [LC] Persona o persones que acompanyen algú. Adeu-siau, vós i la companyia.
2 2 f. [LC] [usat generalment en pl.] Persona o persones amb qui hom acostuma a fer-se, ponderant la influència que poden tenir. Bones companyies. Males companyies.
3 1 f. [LC] Aplec de persones reunides per a un mateix fi.
3 2 f. [DR] [ECT] [LC] Associació per a fins econòmics, industrials o comercials, societat. Una companyia d'assegurances. Companyia anglesa de navegació. Fer companyia amb algú.
3 3 [ECT] companyia mercantil a ) Associació de persones per a efectuar un negoci comú, al qual cadascuna aporta capital, treball o ambdues coses a la vegada.
3 3 [HIH] companyia mercantil b ) Associació de mercaders per a practicar el comerç de llarga distància.
3 4 f. [ECT] [LC] Conjunt dels socis d'una companyia no anomenats en el títol de la raó social. Bosc, Ventalló i companyia.
3 5 f. [JE] [LC] Cos d'actors i de tècnics teatrals format per representar espectacles d'una manera continuada.
4 1 f. [DE] [LC] Reunió de gent armada. La Gran Companyia anà a Orient per auxiliar l'emperador Andrònic contra els turcs. Companyia franca.
4 2 f. [LC] [RE] per ext. La Companyia de Jesús, l'orde dels jesuïtes.
4 3 f. [DE] [HIH] Des de l'edat mitjana, conjunt d'homes armats, mercenaris, a peu o a cavall, sota el comandament d'un capità, reclutats pel rei, pels nobles o pels consells municipals.
4 4 f. [DE] [HIH] Del segle xiii al segle xviii, unitat de les milícies urbanes o rurals catalanes.
4 5 f. [DE] [LC] Unitat militar que comanda un capità.
